Te’n vas anar i no te’n pots arribar a imaginar com hem vaig sentir. En un principi, hem vaig sentir sola en mig d’aquella multitud, i més tard espantada.
No volia venjança però tampoc volia tenir el plaer de veure’t i demanar-te una segona oportunitat. Si et dic la veritat, només volia no haver-t’he conegut mai. Ets a la meva vida com la taca de cafè que cau a la roba i no se’n va per molts detergents que utilitzis, o potser la taca negre del meu curt i dolorós expedient amorós.
No volia venjança però tampoc volia tenir el plaer de veure’t i demanar-te una segona oportunitat. Si et dic la veritat, només volia no haver-t’he conegut mai. Ets a la meva vida com la taca de cafè que cau a la roba i no se’n va per molts detergents que utilitzis, o potser la taca negre del meu curt i dolorós expedient amorós.
La merda es que has tornat amb un gran somriure d’orella a orella quan jo ja era la de sempre. Hi vaig tornar a recaure en aquells ulls que no havien canviat a pesar de que seguies sent el típic noi dolent que totes les noies desitgen alguna vegada. Però saps que? Jo ja he passat aquella etapa de desitjar al noi dolent i ara ja no m’importa parlar amb tu amb to burlesc ja que les conseqüències m’importen una merda.
Espero i desitjo que entenguis el meu llarg silenci i també les meves no-mirades.
No t’estimo ja (per si alguna vegada ho havia fet realment).
Pensaments d'un Juliol, de l'any 2008.
bones! gràcies pels teus comentaris! ens "coneixem" del flickr? em sona bastant el teu nick.. jijiji, espero seguir en contacte! una abraçada! :)
ResponEliminaSi :) Vaig arribar al teu blog per el del Curial! Seguim seguim-nos jajaja Que vagi bé!
ResponEliminauuuuuuuuuuuf, diria ke em sento identidicada i tot^^ et segueixo!
ResponElimina