Tinc ganes de veure't i dir-te el que de veritat sento. 

"Ets forta i pots fer-ho" hem dic a mi mateixa quan et veig. Però tan sols la teva presència m'emmudeix i m'entristeix. 

M'adono que torno a ser el meu jo desconegut. No pot ser. 
I de sobte, sense pensar, les paraules surten d'aquesta boca petita i sincera com un raig de llum enmig de la foscor, i afirmen el que mai es podrà negar: Tinc por de perdre't -vaig dir-te.